Streptomyces spp.

• Nom: Streptomyces spp.

Classificació:

Domini: bacteri, Fílum: Actinobacteria, Classe: Actinobacteria, Ordre: Actinomycetales, Família: Streptomycetaceae, Gènere: Streptomyces

      Característiques morfològiques:

Morfologia: produeix hifes vegetatives de forma allargada i recte que porten 50 espores en el seu vèrtex. Aquest bacteri s’agrupa en micelis i algunes soques d’aquest s’agrupen en cadenes curtes.

És un bacteri gran positiu d’una mida indefinida la mida de les soques que forma són de 0.5 a 2 µm de diàmetre.

Aquest bacteri és immòbil però té una certa mobilitat gracies a la capacitat de dispersió de les seves espores.

Característiques metabòliques:

Són quimioorganotròfics, aerobis i poden  utilitzar fonts de carboni i nitrogen molt variades per el seu creixement. També es caracteritza per tenir un metabolisme secundari complex, que utilitza per la síntesis d’una gran varietat de substancies.

       Característiques ecològiques:

Són els Actinomycetales més abundants de la natura, han colonitzat medis terrestres i medis aquàtics. També poden créixer en matèria orgànica en descomposició on tenir un gran paper en el cicle de la matèria actuant com a fongs descomponedors, ja que són capaços de degradar substàncies molt complexes. Aquest també actua com un bacteri paràsit en algunes plantes i animals.

La capacitat de dispersió de les seves espores li permet la supervivència en condicions extremes.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

En els últims anys s’ha començat a utilitzar especies de Streptomyces per l’expressió de proteïnes. Tradicionalment, s’utilitzava Escherichia coli ja que és molt conegut i fàcil de treballar, però de vegades aquest bacteri provocar errors en el plegament d’aquestes, en canvi les Streptomyces no generen aquests errors.

Com s’ha dit amb anterioritat aquest bacteris tenen un metabolisme secundari molt complex cosa que li permet sintetitzar una gran quantitat de substancies. Això s’utilitza en biotecnologia per a la síntesis de moltes substancies, on cal destacar una gran varietat d’antibiòtics com per exemple bleomicina.

AUTORS: Guillem Tuneu Esquís, Arnau Peral Gifre, Nicolás Ruiz Ollero i Antoni Rosselló Roig.