Bacillus anthracis

• Nom científic: Bacillus anthracis
  

Comunament es coneixen amb el nom d’àntrax o carboncle (bacil del carboncle) per ser responsable d’aquesta malaltia.

• Classificació:

Taxonomia
Domini	Bacteria
Filum	Firmicutes
Classe	Bacilli
Ordre	Bacillales
Família	Bacillaceae
Gènere	Bacillus

• Característiques morfològiques:

Són bacteris Gram positiu en forma de bacil amb els extrems rectangulars. Generalment s’agrupen donant lloc a llargues cadenes. També formen colònies en agar sang les quals mesuren entre 3-5 mm de diàmetre amb vores irregulars. Aquestes no són pigmentades ni produeixen hemòlisis. Cada cèl·lula mesura entre 1-6 μm de llarg i 1-1.2 μm d’ample. Es caracteritzen ja que són immòbils, encapsulats i formadors d’espores en posició central les quals són fàcils d’identificar en el microscopi ja que són reflectants. En la majoria dels casos, no tenen pigmentació.

• Característiques metabòliques:

Bacillus anthracis és un microorganisme aerobi i anaerobi facultatiu. En el seu metabolisme aerobi requereix oxigen (necessari per la formació de les espores) com acceptor final d’electrons. Al mateix temps és catalasa positiu, obtenint oxigen a partir de peròxid d’hidrogen.

No requereix cap requeriment especial de nutrients a part de carboni i nitrogen.

• Característiques ecològiques:

Bacillus anthracis viu en un ambient mesòfil, de temperatures entre 35-37ºC. Es troba mundialment distribuït, especialment en sòls rics en calci i d’un pH superior a 6,1. També por trobar-se en l’aigua o en mamífers hostes com ovelles, cabres, vaques, cavalls o porcs.

És capaç de generar espores quan l’ambient és humit, manca d’algun nutrient i hi ha presència d’oxigen. La temperatura òptima de germinació és de 39ºC.

• Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Degut a la seva capacitat de generar espores, aquest microorganisme és considerat com potencialment infectiu i pot ser utilitzat com a arma biològica (bioterrorisme). Encara que B. anthracis normalment és sensible a la penicil·lina, pot desenvolupar resistències a altres antibiòtics.

Per a què es produeixi una infecció (via parental, digestiva o respiratòria) és necessari incorporar una gran quantitat d’espores a l’organisme (8.000-50.000 espores en una persona).

Existeix una vacuna com a mesura de prevenció, però el problema es troba en la capacitat de resistència de les espores, que pot comprendre des de els 2 anys fins a dècades.