Clostridium perfringens

Classificació taxonòmica

ü  Regne: Eubacteria

ü  Fílum: Firmicutes

ü  Classe: Clostridia

ü  Ordre: Clostridiales

ü  Família: Clostridiaceae

ü  Gènere: Clostridium

ü  Espècie: Perfringens

Característiques morfològiques

Clostridium Perfringens és un bacil anaeròbic, gram-positiu, formador d’endòspores (de forma ovalada subterminals i resistents al calor) i immòbil. És relativament gran (1μm d’amplada per 4 μm de llarg, en mitjana) i presenta càpsula. Es poden trobar sols, però també s’agrupen en parelles o en petites cadenes.

Colònia gran, opaca, i tendeix a estendre’s sense vel. Doble halo de hemòlisis.

Característiques metabòliques

Metabolisme anaeròbic estricte. Realitzen respiració anaeròbica utilitzant el nitrat com a acceptor d’electrons. Però també pot produir gasos com ara CO₂ per fermentació anaeròbiques, butírica.

Té totes els enzims necessaris per dur a terme la glicòlisis i el metabolisme del glicogen, però no té un conjunt complet de gens necessaris per la biosíntesi d’aminoàcids.

Pel seu creixement necessita un ambient ric amb aminoàcids i factors de creixement.

Característiques ecològiques

Afecten a animals i éssers humans.

Es poden trobar en hàbitats molt diferents, però normalment es troben en la flora intestinal d’alguns animals  de sang calenta i humans, i en el medi ambient, en aigües residuals i el sòl. També en aliments consumits dels homes.

Creixen en condicions anaeròbiques, tot i que poden suportar baixes concentracions parcials de Oxigen.

Els bacteris són mesòfils, i el seu creixement òptim esta entre 37º i 40º  amb un pH mig entre 5.5 i 8. No toleren concentracions del 5% de sal o del 50% de sucre. Moren a més de 120º, però les espores són resistents al calor.

Gràcies a l’esporulació tenen capacitat per sobreviure en ambients poc favorables com pH extrems, temperatures elevades, dessecació i/o falta de requeriments nutricionals.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques

Trobem 5 tipus d’aquest microorganisme l’A,B,C,D i E. Els A i C són els únic que poden causa malalties infeccioses sobre l’ésser humà.

Aquests bacteris poden causa principalment 3 malalties:

1. Intoxicació alimentària: Es produeix quan les aliments cuinats no es serveixen de seguida o no es refrigeren, llavors es quan les espores poden créixer i produir cèl·lules noves.
2. Enteritis necròtica: Provoca diarrea aquosa sense inflamació. Les toxines destrueixen la flora intestina i afecta a la mucosa digestiva.
3. Gangrena gasosa: Els bacteris es multipliquen dins el cos produint gasos i toxines que poden danyar teixits, cèl·lules i vasos sanguinis. Es localitzarà principalment en llocs amb traumatisme o ferides quirúrgiques recents.

Aquest bacteris serveix com a indicador fecal de l’aigua.

Aplicacions en la biotecnologia:

1. Quan les espores de C. perfringens estan exposats a una condició hipertèrmica amb una temperatura de 105ºC durant cinc minuts, la seva sensibilitat a la polimixina i neomicina s'incrementa significativament. Aquest descobriment pot ser usat per controlar C. perfringens.
2. La relació entre les proteïnes d'unió a penicil·lina C. perfringens i els antibiòtics betalactàmics. S’han identificat 6 proteïnes d'unió a penicil·lina (PBP) en les membranes de les C. perfringens. S’han dissenyat proteïnes que reconeixen aquestes proteïnes com els seus objectius, controlant així el creixement de cèl·lules bacterianes. 

Autors: Natàlia Pont Redondo, Gerard Puig Romero i Èlia Ventura Vila.