Clostridium tetani

Nom científic: Clostridium tetani

Nom comú: Bacil de Nicolaier

CLASSIFICACIÓ TAXONÒMICA:

• Domini: Prokaryota
• Regne: Bacteria
• Filum: Firmicutes
• Classe: Clostridia
• Ordre: Crostidiales
• Família: Clostridiaceae
• Gènere: Clostridium
• Espècie: Clostridium tetani

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES:

Bacteris amb forma de bastó, coneguts amb el nom de bacils, que es troben agrupats en parelles o formant cadenes curtes. Són Grampositiu i no presenten càpsula. En cultius frescos, la seva tinció de Gram és de color blau, però 24 hores després del seu creixement, perden aquesta coloració i apareixen tenyits de color vermell.  La seva mida es troba al voltant de 0.3-0.2 µm de llargada i 1.5-20.0 µm d’amplada. Tenen mobilitat gràcies a la presència de flagels pertítics, és a dir, flagels que es projecten en totes les direccions. Tot i així, també es coneixen soques que són aflagelades, i, per tant, immòbils.

CARACTERÍSTIQUES METABÒLIQUES:

Pel que fa el seu metabolisme, són bacteris quimioorganoheteròtrofs, ja que com a font d’energia, font de poder reductor i font de carboni utilitzen compostos orgànics.

A més, són anaerobis estrictes, és a dir, viuen en ambients anoxigènics i  no necessiten l’oxigen per dur a terme el seu metabolisme, ja que obtenen l’energia necessària per realitzar les seves funcions de reaccions fermentatives. Concretament, realitza la fermentació d’aminoàcids mitjançant la reacció de Stickland, on hi participen dos aminoàcids: Un primer aminoàcid que s’oxida i es desamina, i un segon aminoàcid que actua com a acceptor d’electrons del primer i s’acaba reduint. Aquesta reacció obté cetoàcids, que mitjançant una fosforilació a nivell de substrat, com és la glucòlisi, es permet la síntesi d’ATP. Cal destacar la preferència de la fosforilació a nivell de substrat degut a l’absència de citocroms necessaris per a dur a terme la fosforilació oxidativa.

CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES:

Té la possibilitat de produir espores, localitzades al centre del bacteri en forma esfèrica, quan les condicions no òptimes pel seu creixement. Aquestes endòspores són molt resistents a la calor i a la majoria d’antisèptics, a diferència del microorganisme, el qual es sensible a la calor. Les endòspores generades es troben inactives al sòl i poden ser infeccioses durant més de 40 milions d’anys.  El bacteri es manté en forma d’endòspora fins que les condicions de l’entorn són favorables i es pot tornar a activar i reproduir.

Aquestes endòspores es poden eliminar per un tractament amb calor humida, i tot i ser resistents a la calor són sensibles a diversos desinfectants, com peròxid d’hidrogen, i a diferents antimicrobians, com ara, la penicil·lina.

Tenen un habitat molt divers, ja que poden viure en sòls, intestins dels animals i humans, pell humana, lloc on hi ha brutícia i escombriaires, femta dels animals, etc.

Tenen un gran interès ecològic, ja que són els principals responsables de la putrefacció.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES:

Clostrydium tetani provoca la malaltia del tètanus. Aquest microorganisme produeix espores que alliberen dos tipus de compostos tòxics com és la tetanospasmina i la tetanolisina, per tant, diem que es un microorganisme invasiu. Les espores penetren dins l’organisme a través de ferides en contacte amb sòl contaminant, lesions, mossegades, administració de drogues, contacte amb metalls oxidats o elements punxants.

A més a més, aquest microorganisme patogen pot arribar a causar la mort en condicions extremes, ja que pot provocar un par cardíac.

La tetanospasmina és una substància tòxica que s’encarrega de bloquejar les senyals nervioses de la medul·la espinal als músculs, causant espasmes musculars intensos al coll, tòrax, esquena... Aquesta malaltia es pot prevenir mitjançant una vacuna antitetànica capaç de generar anticossos contra la tetanospasmina.

BIBLIOGRAFIA:

1. Ministerio de Empleo y Seguridad social. (2002). Clostridium tetani. Recuperat el  29/04/2016 des de http://www.insht.es/RiesgosBiologicos/Contenidos/Fichas%20de%20agentes%20biologicos/Fichas/Bacterias/Ficha%20Clostridium%20tetani.pdf
2. Varela G.,  Grotiuz G. (2006). Temas de Bacteriología i Virología mèdica: Fisiologia i metabolismo bacteriano (Segona edició). Uruguay: Facultad de Medicina de la Universidad de la República.
3. Centers for Disease Control and Prevention. (2015). Tetanus. Recuperat el 29/04/2016 des de http://www.cdc.gov/vaccines/pubs/pinkbook/tetanus.html#tetani

AUTORS: Josep Roman, Elisabeth Sánchez, Arnau Tolosa i Paula Torrent.