Clostridium botulinum

Clostridium botulinum

• Classificació:

• Filum: Firmicutes
• Classe: Clostridi
• Ordre: Clostridials
• Família: Clostridiaceae
• Gènere: Clostridium[1]

• Característiques morfològiques:

Bacils Gram positius rectes o lleugerament encorbats, formadors d’espores subterminals o excèntriques. Presenten motilitat per flagel·lació peritrica i una mida de 0,5-2,4µm x 1,7-22,0µm. Es poden aïllar sols o agrupats en parelles.[1,2]

• Característiques metabòliques:

Anaerobis estrictes, quimioorganòtrofs, catalasa negatius i amb àcid meso-diaminopimèlic (m-DAP) a la paret cel·lular. Hi ha soques proteolítiques i soques no proteolítiques, ambdues fermentadores. Les soques proteolítiques utilitzen com a font de carboni, d’energia i de poder reductor els aminoàcids prolina, arginina, glicina, fenilalanina, serina, tirosina i triptòfan, donant una gran producció d’àcid butíric i àcid acètic. També poden produir, amoníac, CO2, àcid isocaproic, àcid propiònic, àcid, valèric, etanol, propanol i butanol.

Les soques no proteolítiques són sacarolítiques, és a dir, fermenten sucres, però també produeixen butirat i acetat, a més de CO2 i H2O.[1]

• Característiques ecològiques:

Requereixen un medi pobre en oxigen i sals i tenen un creixement òptim a pH entre 6,5 i 7 i temperatura entre 25 i 40ºC (algunes soques entre 12 i 16).

Es localitza a sediments de llacs, marins i de sols, a intestins d’aus, peixos, mariscs i alguns mamífers.[1] Les espores són altament resistents sobreviuen en aliments vegetals, carns i peixos incorrectament processats.

• Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Produeix 7 tipus de neurotoxines (A, B, C, D, E, F i G), en funció de les quals es  classifica en 4 grups segons la seva activitat proteolítica.[1]

Causa botulisme per intoxicació alimentària: les neurotoxines bloquegen les funcions nervioses causant paràlisi respiratòria i muscular i pot arribara provocar la mort. La neurotoxina A és la més relacionada amb la malatía.[3]

Les neurotoxines el fan útil com a arma biològica potencial.[2]

Tot i així, la toxina botulínica també pot aprofitar-se per a fins industrials; com la preparació de Botox en medicina estètica, i forma part del tractament del dolor facial greu en pacients de neuràlgia del trigemin.

• Referències:

1. Vos, P., Garrity, G., Jones, D., Krieg, N., Ludwig, W., & Rainey, F. et al. (2009). Bergey's Manual of Systematic Bacteriology (2nd ed.). Paul Vos,George Garrity,Dorothy Jones,Noel R. Krieg,Wolfgang Ludwig,Fred A. Rainey,Karl-Heinz Schleifer,William Whitman. Recuperat a partir de https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=0-VqgLiCPFcC&oi=fnd&pg=PR1&dq=Bergey%27s+Manual+of+Determinative+Bacteriology+&ots=kGC9u0Jq4A&sig=3xpdRCCHLk2sYAU4Vk2Re3_QJbk#v=onepage&q&f=false
2. Madigan, M. (2009). Brock. Madrid [etc.]: Pearso Addison Wesley.
3. OMS | Botulismo. (2013). Who.int. Recuperat 30 d’abril de 2016, a partir de http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs270/es/

 
Autors: Ana Jiménez, Ana Muñoz, Meritxell Moreno, Marta Pardo